Les repercussions de l’economia mundial en l’economia domèstica són evidents en el món global en què ens trobem i que ha suposat la pressió a la baixa pels salaris, que ens fa preuacceptants en la majoria de productes
El passat divendres el PSC de Vilanova i la Geltrú va organitzar una nova xerrada en el marc del cicle «Diàlegs x VNG». En aquesta ocasió ens va acompanyar el doctor Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, que va fer un interessant dissertació sobre la situació econòmica global actual i les seves implicacions en la nostra economia ara i en el futur.
Vivim temps convulsos en el context internacional i l’economia de les ciutats, també de la nostra, no és aliena a aquest context. Quan semblava que sortíem de la crisi econòmica ocasionada per la pandèmia de la COVID-19, en molt bona mesura per la injecció d’ajuts de la UE, per l’abandonament momentani del pacte per l’estabilitat, que limitava el dèficit públic i el deute públic dels estats membres i per la compra massiva de deute del BCE, la guerra iniciada per Rússia contra Ucraïna ha tornat a desestabilitzar l’economia mundial, un fet que s’esdevé quan encara no tenim clara l’evolució de la COVID que a la Xina torna a revifar.
Les repercussions de l’economia mundial en l’economia domèstica són evidents en el món global en què ens trobem i que ha suposat la pressió a la baixa pels salaris, que ens fa preuacceptants en la majoria de productes industrials, en moltes matèries primes i, fins i tot, en alguns productes del sector serveis. D’altra banda, el canvi tècnic, també accelerat per la globalització, és estalviador de treball de qualitat i, per tant, també pressiona a la baixa sobre els salaris.
La guerra a Ucraïna genera incerteses que poden colpejar fortament l’economia, especialment si Rússia decideix tallar el subministrament de gas a Alemanya, i, tot i que és bastant probable que els propers dos anys siguin de creixement, la resta de la dècada no presenta tan bones perspectives en un context en què és bastant probable que la UE retorni a l’acord d’estabilitat i, per tant, amb una forta pressió sobre els governs per reduir el dèficit i el deute públic retornant a les polítiques d’austeritat.
I, en aquest context, Vilanova i la Geltrú viu un moment de creixement demogràfic dels més accentuats del país. El perfil d’aquests nous residents, atrets per uns preus inferiors als de l’àrea metropolitana de Barcelona i per una elevada qualitat de vida, és el de jubilats o el de persones en edat laboral que mantenen el seu lloc de treball al lloc d’origen.
Al mateix temps, assistim des de fa anys a una pèrdua progressiva del pes de la indústria sobre el PIB de la nostra comarca que ja és inferior al 10% i que, per primera vegada, pot ser superat pel pes de la construcció. I, per la seva part, el sector serveis, que concentra el 80% del PIB comarcal, desmenteix aquella vella afirmació de que la nostra era una economia diversificada.
Alhora, el pes del treball autònom és un dels mes elevats de Catalunya, amb un de cada tres llocs de treball autònom a la comarca del Garraf, especialment concentrats en el sector terciari i, sobretot, al comerç i el turisme.
És necessari, doncs, preparar l’economia de la ciutat per a les incerteses del futur tenint en compte aquest context internacional i aprofitar el moment per generar noves oportunitats de creixement i de creació de llocs de treball perquè, tal i com va dir el professor Oliver a la seva xerrada, «el futur ens acabarà atrapant».
És per això que ens cal aprofitar al màxim els ajuts que arribaran d’Europa per preparar la ciutat i l’economia local per la situació econòmica del futur generant noves oportunitats de creixement. Cal aprofitar aquests ajuts per incrementar l’atractivitat de la ciutat a noves empreses i a nou talent, que generin nous llocs de treball de qualitat per als residents de la ciutat.
És important, en aquest sentit, tenir en compte també la importància d’atraure llocs de treball de qualitat i d’impulsar la conversió dels llocs de treball ja existents en el sector serveis en llocs de treball amb major qualitat, capaços de generar major valor afegit i, per tant, salaris més elevats. Perquè en un context internacional com el què dèiem, amb pressions a la baixa sobre els salaris, la única manera de créixer i de fer-ho generant menors desigualtats és incrementant la productivitat.
I, sens dubte, per generar aquestes noves oportunitats i per treure el màxim partit als ajuts procedents de la UE i de les diferents administracions, és imprescindible obrir a Vilanova i la Geltrú una nova etapa de diàleg i concertació amb els agents econòmics i socials. Retornar a una política d’escolta activa i de treball conjunt amb els principals protagonistes de l’economia local que l’actual govern municipal ha descuidat molt i que, des del nostre punt de vista, és imprescindible per a la generació d’una ciutat pròspera.
Una ciutat que encara viu del projecte aprovat el 1981 i que, sens dubte, cal revisar i actualitzar per afrontar els reptes que la nostra ciutat té. Quelcom que afecta, sobretot, l’urbanisme. En aquest sentit, la planificació del sòl és crítica tant per atraure activitat com per atraure persones. Necessitem un govern decidit i capaç de planificar l’ús del sòl i generar sòl per ampliar les activitats existents i atraure’n de noves, per generar nous espais de qualitat i atractius per a la ciutadania, i amb una mobilitat planificada i consensuada que ajudi la dinamització comercial de tota la ciutat, en lloc de posar-hi pals a les rodes.
En definitiva, cal preparar la ciutat per als reptes econòmics d’un futur no gens llunyà, enfortint el seu teixit productiu, engrandint-lo, generant noves oportunitats de creixement i fent la ciutat atractiva per a noves empreses que generin nous llocs de treball de qualitat. Una política essencial per a una ciutat més pròspera i, alhora, amb més oportunitats per a tothom i amb menys desigualtats.
Juan Luis Ruiz
PSC Vilanova i la Geltrú
