Vilanova i la Geltrú, el Garraf i el Penedès, els darrers 10 anys han estat a la cua de les prioritats i les inversions dels governs de la Generalitat encapçalats per CiU-JuntsxCat i de la mà d’ERC al capdavant de la gestió dels Pressupostos. Per aquest motiu vaig acceptar la proposta de representar la nostra ciutat i la comarca amb la candidatura del PSC, per tal de passar pàgina a aquesta dècada perduda en general per al país i particularment per a ciutats com la nostra, que van perdent lideratge i posicionament econòmic.

Cal revertir aquest abandonament i desinversió, amb una agenda política per Vilanova i la Geltrú, que treballi per revertir el dèficit  d’inversions en infraestructures i equipaments per posar un exemple, sumats als ja de per si costos asfixiants de la mobilitat amb l’àrea metropolitana. Així el Penedès i el Garraf es troben avui en una situació pitjor per a una recuperació econòmica, perquè els darrers anys hem perdut pes econòmic i industrial i a la necessitat de donar resposta als estralls socials de la crisis econòmica que arrosseguem.

“..una qüestió prioritària: mantenir i ajudar tot el teixit productiu de les nostres comarques”

A això sumem anuncis que afecten el nostre teixit industrial, i governs de ciutats com els de Vilanova i la Geltrú incapaços de reaccionar i de consensuar propostes i accions per una sortida més ràpida de la crisis. Cal fer-ho liderant, des del territori i treballant des de les institucions per tal de revertir la situació, treballant pel teixit industrial i per un pla de reindustrialització per part de la Generalitat. Aquesta és una qüestió prioritària: mantenir i ajudar a tot el teixit productiu de les nostres comarques.

En el mateix sentit creiem necessària una política d’inversions clau en l’àmbit de la mobilitat que entre d’altres aspectes passa per una gestió i ús eficient de les infraestructures que ja tenim, reclamar les inversions i manteniment necessària a la xarxa de Rodalies, tant a la Generalitat com a l’Estat, la redacció d’un pla de mobilitat i de Transports del Penedès o la proposta d’abaixar o revertir els peatges de la C-32 en infraestructures útils al servei dels territoris amb una homogeneïtat de preus d’accés a l’àrea metropolitana de Barcelona, més tenint en compte la fi dels peatges de l’AP-7.

També cal continuar dotant d’inversió en infraestructures sanitàries, reclamant que es recuperi el projecte de construcció d’un nou hospital a Vilanova, i les inversions necessàries als hospitals actuals tant a Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, com també garantir ràtios de professionals al territori, mestres, policies, bombers, agents rurals…

També volem treballar des del Parlament amb propostes de foment del turisme de proximitat, familiar i de qualitat que tingui com a referent els actius culturals i territorials i que potenciï l’enoturisme, els productes de la terra i el comerç de proximitat com a elements característics i de dinamització del territori o treballar per la declaració definitiva del Parc del Garraf com a Parc Natural.

Esperem que aquesta sigui una legislatura per parlar d’aquestes propostes i moltes d’altres que ens afecten a Vilanova i la Geltrú a on el Parlament sí que té competències: la lluita contra l’atur, l’habitatge, el canvi climàtic i les energies renovables, les respostes a les necessitats de la joventut, la gent gran, i tota l’acció social que ara més que mai necessita recuperar els recursos retallats que es gaudia anteriors a l’any 2011.