Ara fa un any, el maig de 2020, des del Grup Municipal Socialista, proposàvem al govern municipal la necessitat d’elaborar un Pacte de Ciutat per fer front a les greus conseqüències que  s’originaven fruit de la COVID 19. Veiem com empreses tancaven o feien expedients de regulació de treball, com famílies no arribaven a final de mes,  com nens i nenes patien la greu situació de no poder anar a escola i no disposar de les eines tecnològiques per seguir les classes, com avis a residències patien l’envestida de la Covid19 d’una manera atroç, com persones patien emocionalment sobretot per  la incertesa del present i del futur…

Des del Grup Municipal socialista teníem clar que ens enfrontàvem a una greu crisi i que només hi havia un camí: treballar plegats per sortir-ne. En aquest sentit vam plantejar fer un Pacte de Ciutat, un acord entre les forces polítiques i els agents econòmics i socials de la ciutat per consensuar mesures a mig i llarg termini, per activar recursos públics i privats  i per repensar les prioritats. La proposta la vam portar a Ple, però la ceguesa del govern de la ciutat va fer que fos rebutjada. Va ser una primera oportunitat perduda.

I així, des del maig fins al desembre del 2020, la resposta del govern de la ciutat va ser la paralització i la inactivitat. Fins que al gener del 2021 va anunciar que posaven en marxa un Pla de Reactivació Econòmica i Social.

Després de molts intents de demanar com estava la iniciativa, els grups de l’oposició vam rebre un primer document, que era una suma desordenada de propostes. El document no contenia cap anàlisi de la situació per sectors, ni de l’impacte dels ERTO, ni de les demandes socials, ni de la destrucció de llocs de treball … i està clar que sense fer una anàlisis d’on venim es fa difícil marcar el camí cap a on volem anar. Tampoc es contemplava cap tipus de mesura en polítiques socials, cap reflexió sobre el model comercial, turístic, industrial…, cap anàlisis ni reflexió sobre la ciutat que volem  per als propers anys, després d’aquesta greu crisi social, econòmica i emocional que ens ha tocat  travessar.

Malgrat aquestes mancances, i la falta de visió i d’objectius clars, des del PSC vam actuar amb responsabilitat i vam fer arribar un conjunt de propostes: algunes de genèriques, per tal d’explorar-les com a nous sectors generadors d’oportunitats, d’altres molt concretes i específiques, en l’àmbit de l’urbanisme, de la millora de la via pública i de l’ecologia, la salut i les polítiques socials.

També reclamàvem un procés de participació obert, amb tots els agents polítics, econòmics i socials, i un(a) pla que contemplés la dotació econòmica i un calendari de treball, que fixés prioritats. És evident que hem d’abordar les urgències, però, com a governants, també tenim  l’obligació de pensar amb visió estratègica, sobretot si tenim  en compte els indicadors que ens arriben en què es confirma la pèrdua constant de pes i oportunitats de Vilanova i la Geltrú.

Deixin-me que els digui que, sense full de ruta clar, que assenyali cap on volem anar, quines són les prioritats, quin és el calendari, i amb quins recursos es compta, es fa inviable desenvolupar un pla de reactivació per a la ciutat.

Al document final que ha publicat el govern,  sense que l’oposició hagi pogut valorar-lo, s’afirma que tot el que hem proposat s’ha inclòs, però no veiem cap esment a aspectes concrets en l’àmbit social, ni a accions concretes sobre mobilitat, via pública, transició ecològica ni urbanisme, tots ells, aspectes claus per a la reactivació, per preparar la ciutat amb la finalitat d’atraure noves oportunitats i de generar un nou model de ciutat més saludable i sostenible, en termes econòmics, socials, ecològics i climàtics.

Mirin, aquesta setmana, en el marc del fòrum de ciutats de l’Arc Metropolità, es presentava un estudi de la UAB que conclou que ciutats com Vilanova i la Geltrú, tendiran a un increment de problemàtiques socials i de segregació, (i) amb les consegüents dificultats econòmiques per fer-hi front. Els i les socialistes, conscients d’aquesta realitat, hem volgut llançar propostes concretes per reactivar l’economia i per combatre els efectes  socials que tindrà a la ciutat.

Des del compromís del PSC amb Vilanova i la Geltrú, continuarem treballant quan el govern ens convoqui, però no participarem de les seves accions propagandístiques.  Si no hi ha lideratge, voluntat de diàleg, voluntat de teixir complicitats i de buscar el consens, aquest Pacte de Ciutat que ens han volgut vendre serà, un cop més, una altra oportunitat perduda.

Teresa Llorens Carbonell
Portaveu del GMS i Primera secretària del PSC