El Ple de dilluns va suposar la materialització del trencament del govern amb la sortida dels exregidors de la CUP i sense cap punt a l’ordre del dia que impliqui alguna nova iniciativa política de futur. Un cop més, són les mocions de l’oposició que donen contingut al Ple, evidenciant la falta d’iniciativa política del govern per revertir la situació de falta de projectes i d’idees. També es va donar compte que la CUP perd el grup municipal i queda palès que l’únic que tenien en comú les tres formacions polítiques de l’equip de govern era anar en contra de la força política més votada i aïllar al PSC.

El PSC ha fet sempre, i continuarà fent, una oposició crítica però també constructiva com ha demostrat amb les propostes que ha anat fent al llarg del mandat. Propostes fetes als debats de taxes i pressupostos, al pacte de ciutat, al pla de reactivació o també en format de mocions a tots els plens durant aquest mandat. I no tan sols queden en un calaix, sinó que el govern ni tan sols es digna a asseure per valorar cap d’aquestes, votant sistemàticament en contra de tot per pura estratègia partidista.

Fins ara ha estat un govern amb majoria absoluta, però sol i aïllat que vota sistemàticament en contra de totes les propostes de l’oposició, especialment les que presenta el PSC; un govern que no dialoga amb les entitats veïnals i que no escolta als agents socials i econòmics de Vilanova i la Geltrú.

Després del Ple, i a l’espera de com i quan es produirà la sortida d’un dels exregidors, s’obre un escenari d’incertesa a la política municipal; en el moment més necessari per tenir un govern fort i estable amb propostes de futur que es plantegi més enllà del dia a dia, a Vilanova i la Geltrú tindrem un govern feble i aïllat, que l’únic que fa és proposar projectes com el nou contracte de la recollida d’escombraries o la política de mobilitat que s’han fet d’esquenes a la ciutadania sense diàleg ni consens.

Però també un govern poc valent, tot i tenir majoria absoluta per afrontar els reptes de futur que té la ciutat, per exemple el del planejament urbanístic, han preferit obviar aquest gran repte perquè entre els mateixos socis de govern tenen postures totalment contràries. I cal parlar de planejament urbanístic en molts àmbits: disposar de sòl industrial i garantir la reindustrialització a la nostra ciutat, disposar de sòl públic per exemple per posar-lo a disposició de la Generalitat per construir el futur nou hospital, o per afrontar els dèficits d’accés a l’habitatge que actualment hi ha a Vilanova i la Geltrú.

El més greu és que a un govern feble, aïllat i poc dialogant ara també s’afegeix un govern format amb trànsfugues. Un fet que no es mereix Vilanova i la Geltrú, amb un espectable lamentable que s’ha seguit per la premsa i que dona una imatge poc afortunada de la ciutat.

Fins al moment ERC a través de les declaracions de l’alcaldessa defensa un govern amb trànsfugues amb declaracions tan sorprenents com que el pacte de govern no era un pacte entre formacions polítiques sinó entre persones, entre regidors i regidores, davant del silenci de la CUP i JuntsxCat. Tot i que la CUP ja ha instat a expulsar els tres trànsfugues del govern, ERC ha mirat cap una altra banda i ha decidit beneficiar-se d’una situació interna d’un altre partit per garantir-se la majoria fins aquest moment, qüestió totalment reprovable des del punt de vista ètic.

I a més, ara davant la renúncia d’un dels regidors no adscrits i l’entrada futura d’una nova persona electe de la CUP, s’obre un nou escenari incert sobre si la CUP mantindrà o no el pacte de govern amb JuntsxCat i ERC,  o bé, si entraran o no al govern per garantir la majoria amb els altres dos regidors trànsfugues. El govern entra ara en temps de descompte en una situació de debilitat durant el darrer any de mandat que li queda.

Malgrat la situació d’aïllament i de falta de diàleg en temes de ciutat, el PSC seguirà treballant per aquesta ciutat, seguirà fent una oposició crítica però constructiva i emplaça a ERC a dir públicament si vol seguir mantenint un pacte de govern que clarament ha fracassat amb trànsfugues o s’obre amb una voluntat real de dialogar i consensuar amb la primera força política d’aquesta ciutat, el PSC, aquells projectes de ciutat que són necessaris i estratègics.